singular

m
adj
Gramàtica

Dit d’una de les possibilitats de realització del morfema gramatical nombre, que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.

Pot representar la singularitat en els noms comptables (cadira, nen, rossinyol); la pluralitat en els noms col·lectius (gent, ramat) o en l’ús genèric dels noms comptables (l’home és racional); l’absència d’oposició de nombre en noms no comptables (bonesa, saviesa).