Aquests senyals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos, que poden ésser, per exemple: imitacions d’instruments convencionals (piano, flauta, violí, etc), sorolls naturals (pluja, vent, trons, etc), o bé altres sons o sorolls desitjats. Els sintetitzadors poden tenir un o més canals de sortida i poden ésser monofònics o polifònics segons que permetin de poder tocar una o més tecles simultàniament. No disposen d’amplificador de potència i el senyal que donen sol anar a la taula de mescles per a ésser equilibrat amb la resta dels instruments. Recentment han esdevingut aparells molt complexos perquè l’evolució de l’electrònica ha permès de connectar-los amb sistemes controlats per ordinadors i amb altres aparells de control, per tal de millorar la possibilitat de creació de sons. És emprat sobretot en la música electrònica, en certes modalitats de rock en les bandes sonores cinematogràfiques.
m
Música
Electroacústica