L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix. La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació, és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat. Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la línia amb la qual són enfilats dos objectes de la costa, la distància a un punt conegut de situació coneguda i l’obtinguda per angle horitzontal o amb sondes, i en la navegació d’altura, la recta d’altura, la línia de demora, la línia de posició donada per la radionavegació o per sondes. Les dues línies de situació s’han de tallar amb un angle al més pròxim possible a l’angle recte. Si l’obtenció de les dues línies, o més, de situació és simultània, llur traçat o càlcul numèric dóna immediatament la situació. Si entre la seva obtenció ha passat un determinat interval de temps, cal traslladar-les a l’instant que convingui valent-se de l’estima.
f
Transports