Aquesta nova funció subordinada pot ésser indicada per la posició del nou element respecte a la unitat conjunta o mitjançant alguna partícula de lligam: una casa/una casa gran, la pista/la pista de patinatge, escriu/escriu molt malament, treballa/treballa sense ganes. Una modalitat de subordinació es dóna en l’oració composta, quan l’anomenada oració o proposició principal —que equival estructuralment a una oració simple— té per expansió, com un dels seus elements integrants, una altra oració o proposició, anomenada subordinada, que en depèn lògicament i gramaticalment. Així, atès que l’oració composta per subordinació té la mateixa estructura que l’oració simple, les distintes proposicions subordinades poden correspondre a les distintes funcions sintàctiques que es donen en l’oració simple: subjecte, complement del subjecte, complement del predicat nominal, complement del verb (directe, indirecte o circumstancial), complement de complement. I, com que aquestes funcions solen ésser exercides, en l’oració simple, per substantius, adjectius o adverbis, per això les oracions subordinades solen classificar-se en substantives, adjectives i adverbials ( oració). La subordinació rep també el nom d'hipotaxi.
f
Gramàtica