A partir del s. VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble; a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic. Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 (el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353). El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat. Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça (4,36 per 1,10 m) que duu impresa la imatge —frontal i dorsal— d’un cos humà d’1,78 m. A partir dels negatius fotogràfics, al començament de segle, començaren les hipòtesis i les polèmiques sobre l’autenticitat o falsedat d’aquesta suposada mortalla de Jesús. Les anàlisis al carboni 14 dutes a terme als laboratoris de les universitats d’Arizona (EUA), Oxford (Gran Bretanya) i Zuric (Suïssa) dataren el teixit entre els s. XII i XIV. El català Francesc Xavier Mora i Mas (Tragó de Noguera, 1925), doctor en enginyeria industrial, publicà La Sábana Santa de Turín: ¿reliquia o tradición? (1999). En aquest llibre critica la prova del carboni 14 feta al sant sudari l’any 1988 per tres laboratoris universitaris. Mora considera que hi ha errors científics i metodològics que invaliden aquestes anàlisis i defensa que el sant sudari no té una antiguitat de 700 anys, sinó que embolcallà el cos de Jesús de Natzaret. Les nombroses anàlisis posteriors, però, no han aportat cap prova definitiva sobre l’autenticitat de la relíquia, i la polèmica entre escèptics i defensors ha continuat entrat el sXXI. L’any 2002 fou sotmès a un procés de conservació i restauració destinat a evitar-ne canvis en l’estructura química.El sant sudari ha estat exposat diverses vegades al públic des del sXIX a la catedral de Torí. Les més recents han estat el 1998, el 2000 i a l’abril-maig del 2010.
m
Cristianisme
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat