Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere. La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós. Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament amb el coeficient de resistència a l’avanç, en determina les característiques i les possibilitats segons els diferents angles que pot formar la corda de l’ala amb l’eix longitudinal de l’aparell— a partir de la força de sustentació, la massa específica de l’aire i la velocitat de l’aparell.
f
Transports
A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat