A mitjan anys noranta eren uns 65 milions, repartits en la seva majoria a l’Índia, especialment a Tamil Nadū (on són uns 63 milions, constitueixen l’ètnia dominant i llur llengua és oficial) i a Sri Lanka (més d’un milió i mig). Hi ha comunitats tàmils importants a Sud-àfrica, Malàisia, Singapur, Myanmar i els arxipèlags de Fiji i Maurici. Són majoritàriament hinduistes i la seva forma de vida tradicional recolzava sobre l’agricultura sedentària i el comerç i, a la costa, en la navegació i la pesca. Són excel·lents artesans, especialment en la fabricació de teles. Durant la dominació britànica, un gran nombre de tàmils foren traslladats del S de l’Índia a Sri Lanka com a treballadors de les plantacions de te. Els tàmils que hi restaren no foren assimilats pels singalesos autòctons. Marginats, formaren una minoria concentrada al N de l’illa i, en una mesura menor, a la costa E. Després de la independència (1948), l’antagonisme entre tàmils i singalesos anà empitjorant fins que, el 1976, diverses organitzacions formaren el Front Unit Tàmil d’Alliberament, el qual reivindicava un estat tàmil independent a Sri Lanka. Des del 1983 hi ha hagut greus enfrontaments armats sense que les dues parts hagin arribat a un acord definitiu. En el desenvolupament del conflicte ha estat decisiva la intervenció de l’Índia.
f
m
Etnologia