De cos ovalat i d’un mil·límetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèl·lids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat. Presenten constància cel·lular i organització complexa. Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques. Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos. Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos perforadors i de vegades cirrus o filaments sensorials, així com un parell d’ocels. L’aparell digestiu és rectilini, amb evaginacions. El sistema nerviós ganglionar (semblant al dels anèl·lids) consta de ganglis supraesofàgics i subesofàgics, amb un cordó nerviós ventral que conté quatre ganglis segmentaris. La cavitat del cos, sense septes, és homocèlica (com en els artròpodes), amb llacunes derivades del blastocel; a l’hemolimfa floten amebòcits encarregats d’emmagatzemar aliment. Realitzen l’excreció mitjançant glàndules orals, el tub digestiu (vasos de Malpighi i glàndules rectals) i la superfície del cos. La respiració és bàsicament epidèrmica. La majoria són de sexes separats, unisexuats, amb dimorfisme sexual, ovípars i amb desenvolupament directe. Poden viure en anabiosi molts anys. La majoria són terrestres, que habiten en indrets humits (entre la molsa, el fang, etc), i herbívors; però n'hi ha de marins bentònics, d’aigües dolces i carnívors i detritívors. Hom en coneix prop de 400 espècies, cosmopolites, les més comunes de les quals pertanyen als gèneres Macrobiotus Halechiniscus.
m
pl
Helmintologia