test

m
Psicologia

Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.

A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos. Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa (capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar), la fidelitat (en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats) i la sensibilitat (palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus). Pel que fa al valor dels tests en la ciència psicològica, és innegable que aquest és positiu sempre que hom no els prengui com a absoluts i d’una manera exclusiva. Entre les nombroses classes de tests existents, ordenables de molt diverses maneres, hom pot distingir els tests verbals, els d’execució i els de materials, segons les tècniques d’aplicació; els tests individuals (qualitativament sempre més exactes) i els col·lectius, segons llur subjecte o destinatari; i els tests d’intel·ligència (abstracta, funcional, pràctica, teòrica, aplicada), els de la personalitat, els d’aptituds (generals o específiques), els de coneixements i rendiment, els de desenvolupament i els clínics, segons l’objecte d’estudi. Un desenvolupament i una aplicació particularment destacats han assolit avui, entre altres, els tests d’intel·ligència i els de la personalitat, dels quals són típics exponents el de Binet-Simon, el de L.Terman i de D.Wechsler, així com el de Raven (interessat en el factor general d’intel·ligència), d’una banda, i el de H.Rorschach, de l’altra. Al clàssic enfocament basat en la teoria de norma de grup, en el qual la puntuació que obté un individu s’interpreta en referència amb les puntuacions obtingudes per una mostra de la població a la qual pertany aquest individu (grup normatiu), cal afegir altres enfocaments (tests adaptatius, tests referents al criteri, etc). Aquests, si bé eren coneguts de fa temps en els àmbits acadèmics, comencen a difondre's en l’àmbit professional. Destaquen els anomenats Tests Adaptatius Computeritzats (TAC), en els quals un programa d’ordinador aplica el test, de manera que cadascun dels ítems que el test va proposant depèn de les respostes o execucions que l’individu ha efectuat als ítems precedents.