D’estructura monosil·làbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síl·labes, amb abundor de sons palatals. Són característics els diversos nivells de tonalitat (arriben a 6 en el dialecte central) i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor. Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots. L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa (s VII) a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior. Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersil·làbica, consta de 30 consonants i 4 vocals. Existeix una divergència considerable entre la pronunciació i l’ortografia, que probablement reflecteix la llengua parlada del segle VII.
m
Lingüística i sociolingüística