timbre

m
Fonètica i fonologia

Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.

Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta. Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, [a] de [e], [i], etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada. Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants.