Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre. A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents (Uluġ Beg). El territori regit pels timúrides fou fragmentat: la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou anorreada pels uzbeks xaibanites. Un dels membres de la família, descendent de Genguis Kan, foragitat per la dominació uzbeka, aconseguí de situar-se a l’Índia, on fundà l’imperi del Gran Mogol (Baber).
Dinastia timúrida
| Timūr Lang (Tamerlà) | 1370-1405 |
| Pir Muḥammad | 1405 |
| Khalīl | 1405-1406 |
| Shāh Rukh | 1406-1447 |
| Ulūg Beg | 1447-1449 |
| 'Abd al-Latif | 1449 |
| període de cops d’estat i de desordres | |
| Abū Sa'īd | 1451-1469 |
| Ḥuṣayn Bāyqarah | 1469-1506 |