transcendental

adj
Filosofia

En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.

S'oposa tant a empíric (pel fet que no deriva de l’experiència) com a transcendent (pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca).