verb transitiu

adj
Gramàtica

Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe (El pare llegeix el diari) .

Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu (La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja). D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius (Dorm el son etern, Viu una bona vida).