Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe (Normandia), A.-J.Le Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca. Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança. Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu (normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals) i la importància donada als treballs agrícoles. Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres. La Revolució Francesa suprimí l’abadia, i els monjos es refugiaren a Valsainte, a Suïssa (1791), sota la direcció d’Augustin de Lestrange. Des d’ací l’orde es difongué per Europa i Amèrica. El 1814 Lestrange restaurà La Trappe, entorn de la qual s’aplegaren molts monestirs. Al costat d’aquesta congregació n'hi havia dues més, fins que foren reunides en un sol orde (1892) amb un abat general propi, amb residència a Roma. El 1898 l’abadia de Cîteaux, origen dels cistercencs, fou restaurada pels cistercencs de l’Estricta Observança. Ja el 1794 alguns monjos es fixaren a Poblet, després de peregrinar per Reus, Paretdelgada i Montblanc; s’instal·laren a l’antiga Bosseria i a l’hospital dels Pobres i celebraren llurs actes de culte a la capella de Santa Caterina. El 1796 la comunitat es traslladà a Santa Susanna de Maella (Terra Alta), on residiren fins a la invasió francesa (1810); es refugiaren aleshores a Andratx (Mallorca), i hi restaren fins el 1817 (la Trapa), en què retornaren a Maella, on romangueren fins a l’exclaustració del 1835. Anys després intentaren d’instal·lar-se al santuari de la Mare de Déu de Lord (Solsonès), i després a Bellpuig de les Avellanes (1888), d’on se n'anaren, però, l’any següent, a Val de San José (Getafe). A la resta de la península Ibèrica, cal destacar els monestirs trapencs, encara florents, de La Oliva (Navarra), San Isidro de Dueñas (Palència), Cóbreces (Santander) i San Pedro de Cardeña (Burgos). Als EUA, els trapencs han tingut també una gran florida, sobretot al segon quart del segle XX, on es destaca el monestir de Gethsemani, que es féu cèlebre per la figura de Thomas Merton. També han tingut difusió en països del Tercer Món. L’any 1991 els trapencs arreu del món eren uns 2 700 repartits en uns 90 monestirs. La branca femenina, sorgida amb posterioritat, depèn de l’abat general dels trapencs. El 1991 tenia unes 1 800 monges.
f
m
Cristianisme