És dirigit a persones, grups i comunitats per a ajudar-los a tenir consciència crítica de llur realitat i a fer cara a les situacions conflictives i carencials. Consisteix a analitzar, sintetitzar i interpretar les causes que les produeixen i els elements que hi intervenen i formular programes d’acció conjuntament amb les persones i els grups afectats i amb altres professionals. Com a activitat professional el treball social nasqué als països més industrialitzats al final del s XIX, com una resposta a les necessitats socials provocades pels canvis que originà la industrialització. Als Països Catalans i a tot l’Estat espanyol es desenvolupà més tard que als altres països de l’Europa occidental. La iniciativa de tecnificar i professionalitzar les activitats assistencials vingué d’entitats catòliques, que el 1932 fundaren a Barcelona la primera escola d’assistents socials. Després dels anys de la postguerra, durant els quals predominà l’enfocament benèfic, el decenni dels anys seixanta representà un cert desenvolupament per al treball social: expansió de llocs de treball, fundació d’escoles d’assistents socials, reconeixement oficial del títol professional, primer congrés nacional d’assistents socials, etc. Els darrers anys una de les qüestions més debatudes ha estat la substitució dels tres mètodes de treball social (cas, grup i comunitat) per un mètode integrat. En general, l’orientació benèfica ha estat bandejada per una actitud crítica davant els problemes socials.
m
Sociologia