Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus . El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies T.alpestris ( tritó alpí ), T.boscai ( tritó boscà ), T.helveticus ( tritó suís o palmat ), T.marmoratus ( tritó marbrat ) i Pleurodeles waltl ( tritó meridional ), úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans. El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull; la gola és de color clar, sense taques, i al dors destaquen unes taquetes a manera d’ocels. La cresta del mascle és molt petita, la cua és truncada i acaba en un filament, i els dits de les potes posteriors són units per una extensa membrana. Habita des del nivell de la mar fins a 2 000 m, als Pirineus. El tritó marbrat (o jaspiat ), d’uns 16 cm de llargada, presenta el ventre fosc, blau o gris, el dors tacat de verd clar i els costats verds i negres. La cresta és molt patent. El tritó meridional , d’uns 30 cm de longitud, té un cos fort i robust. La pell és molt berrugosa, menys a la part central del ventre, i d’una coloració del gris al verd oliva amb taques fosques. A Europa són molt estesos el T.cristatus ( tritó crestat ) i el T.vulgaris . El gènere Euproctus és representat als Països Catalans per l’espècie Euproctus asper , el tritó rugós (o pirinenc ), que presenta la pell granulosa i aspra per tot el cos, per la manca de la cresta dorsal, característica de la família, i pel fet de tenir el dors de color verd oliva, i la femella el ventre groc taronja amb taquetes negres.
m
Herpetologia
Tritó
© Fototeca.cat-Corel