efecte túnel

m
Electrònica i informàtica
Física

Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.

Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic. Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki, dits també díodes d’efecte túnel (díode). Els treballs de J. Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E. Chudnovski el 1988. Consisteix en un canvi espontani de l’orientació magnètica sense despesa d’energia. El fenomen s’ha detectat a 4 K i es produeix a nivell mesoscòpic. Això suposa que la informació enregistrada magnèticament pot variar de manera espontània a partir d’un cert empaquetament. Com que el fenomen es produeix en un espai de 3 nanòmetres de radi (o 10 000 àtoms), hom creu que es pot arribar a aquest límit màxim d’empaquetament d’informació cap a l’any 2020. També es considera una prova que algunes lleis quàntiques podrien arribar a aplicar-se a observacions del món macroscòpic.