Moviment revolucionari, el nom deriva del cabdill indi Tupac Amaru. Els tupamaros primerament actuaren entre els camperols del nord i els talladors de canya de sucre. L’advocat Raúl Sendic en fou l’organitzador i el màxim dirigent. Per Nadal del 1963, amb el nom de comandos de la muerte, repartiren als barris pobres de Montevideo queviures requisats als grans magatzems. El 1965 es donaren a conèixer com a tupamaros amb un atac a un dipòsit de la companyia Bayer. Seguint les tàctiques de la guerrilla urbana, organitzaren cops espectaculars, com ara fugides en massa de penals, la conquesta de la ciutat de Pando, etc. El 1971 feren costat a l’esquerrà Front Ampli, que fou vençut. Una forta topada amb l’ultradretà Esquadró de la Mort, el 1973, provocà una gran repressió estatal, intensificada a partir del mes de juny del 1973 arran del cop d’estat militar. Cap al 1975 el moviment tupamaro havia estat pràcticament desmantellat a l’interior de l’Uruguai. Arran de la reinstauració d’un govern civil a l’Uruguai (1985), abandonà la lluita armada per adoptar mètodes de lluita legal. El 1989 els antics guerrillers tupamaros crearen el Movimiento de Participación Popular que s’integrà en la coalició d’esquerres Frente Amplio. El 2009, en les eleccions presidencials fou elegit el candidat del FAJosé Mújica, primer exguerriller tupamaro a ocupar la presidència de l’Uruguai.
f
m
Història
Política