i txec | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

txec

substantiu masculím
lingüística ling
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.

Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central. És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics. Entre aquests, cal observar que (') significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació. Fonèticament, cal notar que la primera síl·laba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau. Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos (hi són presents, com en altres llengües eslaves, el prepositiu i l’instrumental); no posseeix article i conserva el gènere neutre, al qual pertanyen els noms d’infants i de petits d’animals (el masculí i femení són reservats per als adults). Els adjectius són forts (amb tres terminacions) o febles (amb una terminació). La conjugació té sis classes de temps, a part els verbs atemàtics (amb una conjugació especial). Els primers testimonis escrits del txec apareixen en girs peculiars o en glosses de texts eslavònics (segles IX-XII). Format durant el segle XIII, al segle següent assolí un nivell molt elevat. L’ortografia diacrítica fou introduïda per Jan Hus ( Orthographia bohemica , 1410), el qual també simplificà la gramàtica. També intervingueren en la qüestió lingüística els Germans Bohemis. Un gran desenvolupament del txec es registrà durant el segle XVI i culminà en el text de l’anomenada Bíblia de Kralice i els escrits de J.A. Comenius. La llengua literària moderna es desenvolupà, sobre la base gramatical de la llengua del s. XVI, al final del segle XVIII i durant el segle següent, sobretot amb l’obra de Josef Dobrovský, fundador de l’eslavística i reformador de l’ortografia txeca, i de Josef Jungmann (1773 - 1847), autor d’un diccionari i creador de terminologia científica. Després del 1918 el txec penetrà en totes les esferes de la vida pública i continuà essent objecte d’una atenció sistemàtica i investigació científica. El centre que recull tots els problemes entorn de la llengua és l’Institut per a l’idioma txec, a Praga.

Col·laboració: 
VCa
Llegir més...