txitximeca

chichimeca (es)

f
m
Història

Individu d’unes tribus nòmades, ferotges i salvatges, anomenades txitximeques (equivalent a bàrbar) per oposició als tolteques civilitzats, que envaïren el Mèxic precolombí sota les ordres del llegendari Xòlotl, durant el període de decadència de l’imperi tolteca (1224).

Pertanyien, probablement, al grup otomí. Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco (1327) d’un grup de mixteques (mixteca), que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc. Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala (1357-1409), s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II (1516). La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors. L’obra arquitectònica més important és la piràmide de Tenayuca, coronada pels dos temples dedicats a Tlaloc i a Tezcatlipoca, model del gran temple asteca de Tenochtitlán.