ultraisme

m
Literatura

Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica el 1919 i que durà fins el 1922, aproximadament.

Recull els corrents europeus d’avantguarda (cubisme, dadaisme, futurisme, etc.). El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta (1920). Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals col·laboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra, Cervantes i Tableros. L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern, narratiu, anecdòtic o sentimental. Tingué una certa repercussió en el món cultural mallorquí arran de l’estada a l’illa de Guillermo de Torre i de J.L.Borges (1920-21). Aquests es relacionaren a través de Joan Sureda i Bímet amb diversos intel·lectuals mallorquins —Ernest M. Dethorey, Joan Alomar, M.A.Colomar i Jacob Sureda—, i Borges publicà diversos poemes a la premsa mallorquina. A la revista Baleares, La Última Hora i El Día aparegueren articles en defensa del nou moviment i també d’atac; tanmateix, la manifestació més clara d’aquesta influència fou la publicació del Manifest de l’Ultra (1921), signat pel mateix Borges i per Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda.