ultramar

m

Química

Pigment blau d’origen natural, emprat ja a l’antiguitat, consistent en varietats de latzurita.

Hom n'obté una varietat sintètica (blau d'ultramar) per escalfament a altes temperatures d’una mescla de carbonat sòdic, zeolites, carbó i sofre. És emprat com a pigment per a pintures, en la indústria del paper i del cautxú, en la preparació de tintes d’impremta i sabons i com a additiu alimentari.