i ultraviolat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ultraviolat

substantiu masculím
Física
física fís
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å. La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig. El vidre corrent és menys transparent que el quars cristal·lí; així, un gruix de 0,1 mm del primer absorbeix pràcticament tota la radiació ultraviolada de λ < 2 800 Å, mentre que 10 mm de gruix del segon encara deixa travessar el 75% de la de λ > 1 869 Å. Pels seus efectes destructors de les molècules orgàniques, els raigs ultraviolats són emprats en els processos d’esterilització d’aliments, d’aigua, d’utensilis, d’envasos i d’ambients, per a fer ablanir i madurar carn i formatges, per a evitar la floridura de la superfície dels derivats de farines i de formatges i per a formar vitamina D en la llet.

Col·laboració: 
EPl
Llegir més...