unció

f
Religió
Cristianisme

Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.

L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions (oli). L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excel·lència al Messies esperat. La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià. Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació. Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i bisbes, la unció dels malalts, la benedicció de reis i reines, la dedicació de les esglésies, la consagració dels altars, del calze i la patena i la benedicció de les campanes.