Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball: habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc. El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes (higienisme), de la proposta dels socialistes utòpics d’una nova organització social basada, per exemple, en els falansteris (falansteri), la formulació d’una primera anàlisi científica del fet urbà per part d’Ildefons Cerdà, l’anàlisi científica de la situació de la classe obrera a Anglaterra i de la qüestió de l’habitatge de F.Engels, i també l’inici de la legislació urbanística del socialisme municipal anglès i de la socialdemocràcia alemanya. Del 1917 al 1936 a l’URSS hom formulà anàlisis crítiques de la societat i la ciutat capitalistes i n'elaborà alternatives: socialització del sòl, organització espacial de la nova societat comunista —polèmica entre urbanistes i desurbanistes—, etc. Les crisis econòmiques al món capitalista els anys vint i trenta, la tecnificació de la producció i, sobretot, la concentració espectacular de la població a les aglomeracions urbanes, després del 1945, aguditzaren la situació de la classe obrera a les ciutats i provocaren, ja, nous problemes en l’aparell productiu — dificultats del transport, d’obtenció de mà d’obra qualificada, etc—, que atragueren l’atenció de la ciència econòmica acadèmica. Els anys seixanta hom formulà les primeres sistematitzacions de l’economia urbana (J.Remy, 1966; F.Guyot, 1968; L.Wingo i H.Perloff, 1968; W.Thompson, 1965; H.W.Richardson, 1969). Dins els instruments i mètodes d’anàlisi del fenomen urbà —inspirats en la teoria econòmica espacial— distingeixen entre l’anàlisi interurbana o de sistemes urbans i l’anàlisi intraurbana o dels espais urbans. En l’anàlisi interurbana hom estudia, des del punt de vista dels nuclis urbans, els problemes recollits dins la teoria de la localització i l’economia regional. En l’anàlisi intraurbana hom estudia la morfologia dels espais urbans —la situació de les ciutats, llur densitat (Colin Clark, 1951)— i la configuració espacial, les localitzacions de les activitats econòmiques (E.M.Hoover, 1948), el valor del sòl urbà i la seva formació (R.Turvey, 1957; J.J.Granell, 1967; R.Mayer, 1965). L’anàlisi del creixement urbà comprèn l’estudi de la previsió i dels costs del creixement. Dins la previsió hom analitza els factors del creixement urbà i dels models d’urbanització, els generals, de la Penn Jersey Transportation Study o de la Rand Corporation, i els parcials, com els de transport, que parteixen de l’informe Buchanan (1963). En l’anàlisi dels costs del creixement urbà hom formula funcions explicatives —la del cost dels serveis urbans de W.Hirsch (1968), per exemple— i la relació entre costs d’urbanització i política urbana. Els anys seixanta també començaren a aparèixer anàlisis urbanes al sistema de producció (per exemple, els grups d’Espace et Société del 1970, el de Contrapiano i el de l’URPE).
f
Geografia
Economia
Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat