Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants J.Bentham, J.Mill, J.Stuart Mill i H.Spencer. Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers: l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius (intensitat, durada, etc), sense establir cap diferència qualitativa. Stuart Mill, en el seu llibre Utilitarism (1861), distingí qualitativament els plaers i assenyalà la superioritat específica dels plaers intel·lectuals i afectius enfront dels sensibles, i superà tant l’hedonisme com tot atomisme social i psicològic. H.Spencer assenyalà, finalment, que la mateixa llei de l’evolució resulta una harmonia progressiva que serà finalment complerta, la plenitud de la qual serà assolida com a summa de la felicitat de cadascun i de la de tots.
m
Filosofia