La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs. També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació. Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana. Al s XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges. Les monges foren fundades el 1050 per Berta, filla del comte Lotari de Borgonovo, al monestir de Craviglia. Els vallombrosans decaigueren força al s XV, i el 1485 es formà una congregació separada, amb algunes abadies, centrada en el monestir de San Salvi. La congregació fou reformada per Giovanni Leonardo el 1601, i en vida seva arribà a tenir 60 monestirs. Quan Napoleó la suprimí, el 1808, tenia encara 50 abadies. El 1814 foren restaurades de nou 5 abadies, entre les quals Vallombrosa. Ara té només l’abadia de Santa Prassede, a Roma, amb dos priorats i poc més d’un centenar de monjos.
f
m
Cristianisme