En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis. Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones. La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral, en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze, en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós, que hom posa a les monges en el ritu de la velació, símbol del seu estat monacal.
Entre els musulmans, el vel és ampliament usat, i generalment prescrit a les dones, tot i que l'Alcorà no el requereix explícitament, i insta ambdós sexes indistintament a vestir amb modèstia i, expressament a les dones, a captenir-se amb pudor, no exhibir la pròpia bellesa i a cobrir les parts íntimes, de les quals especifica els pits. Aquest requeriment genèric ha estat normalment interpretat com l’exigència de cobrir tot el cos de les dones, llevat de la cara, les mans i els peus, en presència d’homes adults que no siguin només el marit.
Bé que algunes exègesis consideren que la interpretació literal dels textos alcorànics no pressuposa l’obligatorietat del vel femení, la majoria de les discussions se centren en l’extensió del rostre que cal tapar. Les posicions més maximalistes prescriuen, en aquest sentit, el vel integral representat pel burca o el nicab, i les més liberals, força majoritàries, l'hijab.
L’us del vel entre les dones musulmanes immigrants o filles d’immigrants a Europa occidental ha estat un motiu de controvèrsia que s’ha estès des de l’àmbit informal fins a l’institucional. Molt especialment, ha estat criticat l’us del nicab i del burca, que des de gran part de l’opinió i de la cultura europea laica actuals hom considera un signe de submissió de la dona a l’home incompatible amb els seus valors i, en general, de degradació de la dignitat de la persona que les vesteix. Des d’un punt de vista més pràctic, el vel integral ha estat considerat contraproduent en tasques de tracte amb el públic (ensenyament, administració, etc.). A aquestes desqualificacions, s’hi ha afegit, especialment a partir dels atemptats de l’onze de setembre de 2001, la preocupació per la seguretat en relació a la possible ocultació de la identitat de perpetradors d’atacs terroristes. Les crítiques al vel i, especialment, les propostes de prohibir o limitar estretament aquesta indumentària han estat contestades amb l’argument de que constitueixen una forma de discriminació envers un col·lectiu determinat i una intromissió en la llibertat individual incompatible amb els pressupòsits de pluralisme de les societats occidentals.
Des dels primers anys del segle XXI, en nombrosos estats europeus l’us del vel ha estat causa de litigis en situacions concretes, especialment en l’àmbit laboral, i han sorgit nombroses propostes de legislar la prohibició del vel integral. L’abril de 2010 la cambra de diputats belga aprovà pràcticament per unanimitat la prohibició del vel integral en espais públics (bé que no s’hi referí directament, sinó a la cara coberta o amagada no identificable per tal d’evitar l’acusació de discriminació), i el mateix mes l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa rebutjà la prohibició del vel integral per considerar-la contrària a la llibertat de religió. A França, l’Assemblea Nacional aprovà al juliol una mesura semblant a la de Bèlgica, que el Senat ratificà per àmplia majoria al setembre. Al maig de 2018 el parlament danès aprovà la prohibició del burca i el nicab en espais públics.
A Catalunya, al maig de 2010 l’ajuntament de Lleida aprovà la prohibició del burca i el nicab a tots els equipaments municipals, però al febrer de 2012 el Tribunal Suprem feu retirar l’ordenança. En sentit contrari, a Turquia el 2008 el govern de l'islamista AKP aprovà una esmena constitucional que modificava l’estricta prohibició del vel en espais públics introduïda per Mustafà Kemal Atatürk. L'any 2017 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictaminà que les empreses podien vetar el vel dels empleats al lloc de treball si era per a garantir la neutralitat religiosa.