velló d’or

toisó

m

Religions de Grècia i Roma

Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino, la qual volia sacrificar-los (segons una altra tradició, fou llur pròpia mare, Nèfele, qui trameté el moltó).

A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida (Hel·le, en canvi, caigué a l’Hel·lespont, on es negà) i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope. Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo. Allí anaren a cercar-lo els argonauta amb Jàson. Anomenat també toisó d’or (del francès toison, ‘velló’), a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or. Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per Franz Grillparzer en la trilogia dramàtica Das goldene Vliess (1818- 21).