i vent solar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

vent solar

substantiu masculím
Astronomia i astronàutica
astrofísica astrof
Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.

El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen (protons) i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants. El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm3, i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s. Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm3, o baixos, com ara 0,4 ions/cm3. Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s. Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a valors de 10⁹ a 1010. En aquest cas, les partícules del vent solar que arriben a la Terra es confonen, per llurs efectes, amb les partícules dels raigs còsmics poc energètics. El vent solar és originat a la cromosfera. També contribueix a aquesta fuita de partícules el fet que la corona solar no és perfectament en equilibri hidroestàtic, i, per tant, sempre roman en expansió. El vent solar té una sèrie de manifestacions importants, com ara les aurores polars i el cinturó de Van Allen. Hom creu també que les partícules del vent solar tenen un paper essencial en l’origen de la cua de plasma dels cometes (cometa).

Llegir més...