ventall

m

Folklore

Indumentària

ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)

© Fototeca.cat

Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.

Els primers ventalls —del final del s. XVI— eren de vitel·la i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls. als s. XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts. Deriven del flabell romà.