Actualment la veterinària estudia també els problemes de la nutrició, la selecció genètica, la bromatologia, etc. Les primeres dades concretes que hom coneix sobre la veterinària, els inicis de la qual coincideixen amb el començament de la domesticació dels animals, són recollides en el Codi d’Hammurabi (segon mil·lenni aC). Aristòtil (384-322 aC), en les seves obres d’història natural, recull dades sobre les malalties dels animals i els seus remeis. Els romans Lucreci (94-55 aC) i Luci Juni Columella (s. I) es destaquen per llurs treballs sobre veterinària. El col·legi de veterinària de València (1895) —que tingué com a antecedent associacions com la de la Ribera del Xúquer— fou el primer col·legi oficial reconegut a l’Estat espanyol. El 1899 hom creà el cos de veterinària municipal de Barcelona, i el 1900 l’associació provincial, que el 1905 rebé el títol oficial de col·legi. Aquest organitzà el primer congrés veterinari de l’Estat espanyol (1929), i el 1931 es constituí la federació de col·legis veterinaris de Catalunya. A Barcelona, cal esmentar el Seminari de Ciències Veterinàries, creat el 1953, i l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960). A València, hi ha l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1966), el Servei Pecuari de la Diputació i el Laboratori Pecuari Regional Valencià (1945). A les Illes, hi ha també un col·legi oficial de les Balears (1914). La carrera de veterinària es pot cursar a la Universitat Autònoma de Barcelona d’ençà del curs 1982-83; la facultat de veterinària té 1 179 alumnes (2000-2001) i disposa d’una seu pròpia des del 1988.
f
Veterinària