La denominació de da mano és descrita en els llibres de J. Tinctoris i J. Bermudo. Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles; la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes. L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol. Té cinc cordes dobles i una de senzilla. El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI. Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E. de Valderrábano.
f
Música