virga

*

f

Música

Neuma d’una sola nota, amb valor de temps-síl·laba, derivat de l’accent agut i que, en oposició al punctum, indica un so més agut que no el precedent.

En notació gregoriana quadrada esdevé, com el punctum, el punctum quadratum. La successió de dues o de tres virgae en una síl·laba originà els neumes anomenats bivirga i trivirga, respectivament, que probablement indicaven que els sons havien d’ésser repercutits.