i viscositat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

viscositat

substantiu femeníf
Física
Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
física fís
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.

Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica. La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament. Hom l’escriu: η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades; la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise. La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids. La viscositat cinemàtica és la relació entre la dinàmica i la densitat; la unitat de mesura en el sistema SI és el m 2 /s, i en el sistema CGS, el stokes. Per raons pràctiques, habitualment en els líquids hom considera la viscositat cinemàtica, i en els gasos la dinàmica (fórmula de Sutherland); (primera llei de Stokes).

Llegir més...