Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta. Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intel·lectual de l’estímul rebut. La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte més o menys llunyà i permet de determinar en primer lloc diferents graus d’intensitat lluminosa i, en alguns casos, formes, situació, distància, moviment, relleu, etc. El llindar de la percepció, que és determinat per la intensitat de llum i la longitud d’ona capaç d’estimular un determinat receptor, depèn de la natura del pigment fotosensible del receptor o dels receptors, car aquest és el responsable no solament de l’absorció de la llum, sinó també de la reacció química específica posterior. Aquest pigment, localitzat en les neurones sensitives del fotoreceptor, varia segons el tipus d’animal; així, és la rodopsina en els bastons dels vertebrats, la iodopsina en els cons dels mamífers, la porfiropsina en els peixos i la cianopsina en els cons de les tortugues i els peixos. En els òrgans visuals més simples, les taques oculars, no hi ha gairebé res més, però en altres, una mica més complicats, hi ha uns sistemes refringents que concentren els raigs lluminosos que arriben de diferents llocs a les neurones sensitives. Unes altres millores són la formació d’una imatge (forma) per a millorar la refringència, la millora de la recepció d’aquesta imatge, la percepció del color, la percepció de la distància, el relleu i el moviment. La reacció química primària normalment consta de la descomposició del pigment visual en una proteïna, l’opsina i un carotenoide variable segons el pigment visual, però derivat de la vitamina A. El pigment visual es regenera després de cada estimulació, i durant el període de regeneració, en el qual resta descompost, el fotoreceptor no percep res (en l’home, per exemple, és el fenomen d’enlluernament). La visió del color (o cromàtica ), específica d’alguns animals diürns, mai dels nocturns, només té lloc quan hi ha unes cèl·lules específiques, els cons, que perceben els colors i que treballen amb intensitats de llum altes, mentre que les cèl·lules fotosensibles normals, anomenades bastons, que només perceben el blanc, el negre i els grisos, treballen tant en intensitats altes com baixes. Tanmateix, hi ha invertebrats que tenen dues menes de cèl·lules capaces de percebre els colors. La visió binocular , que només es dóna en els vertebrats amb ulls en posició frontal, resulta de la coordinació d’ambdós ulls en la seva utilització simultània, i així les dues imatges se superposen, la qual cosa fa que la percepció nerviosa produeixi l’efecte de relleu i un exacte mesurament de la distància a la qual és situat l’objecte emissor de llum ( vista).
f
Biologia
Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat