vitalisme

m

Filosofia

Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos físicoquímics.

Oposat al mecanicisme i també conegut amb el nom de neovitalisme, fou defensat per J.Reinke (1849-1931), J.von Uexküll (1864-1944) i, sobretot, Hans Driesch, així com, bé que no tan enèrgicament, per diferents biòlegs (J.B.S.Haldane, E.S.Russell, L.von Bertalanffy).