wahhabita

f

m

Història

Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.

El seu fill, ‘Abd al-Azīz (1765-1803), continuà l’expansió del moviment. Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca (1803). Un cop emir (1803-14), consolidà l’ocupació d’Al Hijāz (presa de Medina, 1804). En temps del seu fill ‘Abd Allāh (1814-19) el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte ( Ibrāhīm Paixà), continuà gràcies a la branca saudita col·lateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central (1927), a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita (1932).