xíl·luk

f
m
Etnologia

Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).

Els xíl·luks (uns 110 000 l’any 1970) són uns dels representants més purs de la raça nilòtida. Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic (clava, llança i escut oval de pell), etc. Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic. L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins. S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques. Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un rei diví (reth), descendent dels reis anteriors i, en darrer terme, de l’avantpassat mític Nyikang, que és venerat al costat de Jwok, el déu creador.