yuan

yüan (zh)

f
m
Història

Membre de la dinastia sinomongòlica que regnà a la Xina del 1276 al 1368.

El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan (1271) i traslladà (1276) la capital de Karakorum a Cambaluc (actual Pequín). La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan. Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses. Fou instaurat el paper moneda (com a moneda única) i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta. Malgrat tot, els mongols mai no s’adaptaren als nadius, i en llur burocràcia i administració utilitzaren elements estrangers, com Marco Polo. En aquest període, juntament amb missioners franciscans, arribaren a la Xina les tècniques i les idees europees i foren exportats els descobriments xinesos (pólvora, impremta) cap a Occident. Tanmateix, malgrat la prosperitat d’alguns centres urbans, el camp experimentà grans dificultats (confiscació de terres en benefici dels mongols, moviments agraris, com ara el dels “turbants roigs”, que a mitjan segle XIV donaren el primer cop contra la dinastia). En el pla cultural, floriren extraordinàriament la literatura i la pintura, i el lamaisme fou poderós en la cort imperial fins al final de la dinastia. A la mort del darrer dinasta, Temür (1295-1307), conegut també per Chengzong, l’imperi yuan, assolat per una lluita interna pel poder i per la corrupció, començà a desintegrar-se, fins que el 1368 caigué Pequín, assetjada per les tropes xineses comandades per Zhu Yuanzhang, primer emperador de la dinastia ming.