òxid de zinc

ZnO
m
Química

Pólvores blanques amorfes, solubles en àcids i àlcalis, que es fonen a 1 975°C.

Hom l’obté per oxidació del zinc en fase de vapor. És emprat com a pigment, i presenta l’absorció de llum ultraviolada més forta de tots els pigments comercials. Com a pigment, és també conegut pels noms de blanc de la Xina i blanc de zinc. És també emprat en la preparació de les sals de zinc, en medicina i en electrònica, com a semiconductor i fotoconductor.