Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de Sud-àfrica (uns 7 milions d’individus el 1995). Originàriament, el terme ‘zulú’ designava tan sols el clan nguni que, sota el seu líder Shaka unificà en 1816-26 un gran nombre d’altres clans nguni en un regne (Zululàndia). D’orientació clarament militarista, a la base del regne hi havia els clans patrilineals dirigits per un cabdill amb funcions de cap militar i jutge. Els cabdills formaven l’elit dirigent i el rei governava autocràticament i controlava directament l’exèrcit, reclutat a partir dels clans. Els zulús conqueriren l’actual Natal i disputaren als bòers les pastures per als ramats de boví, base de la seva subsistència. En annexar-se el Natal (1843), els britànics exigiren la dissolució de l’exèrcit zulú en canvi de conservar el regne. El refús d’aquestes condicions portà a la guerra zulú (1879), en la qual la derrota del rei Cetshwayo posà fi al regne, que fou dividit. El 1888 i el 1906 els zulús protagonitzaren diverses rebel·lions que foren sufocades. El 1897 Zululàndia fou incorporada a la província del Natal i, el 1973, com a part de la política de l'apartheid sud-africana, hom fundà, en un territori de límits discontinus, el bantustan de KwaZulu, on es desenvolupà un fort sentiment d’identitat zulú, sovint manipulat per les autoritats sud-africanes per tal d’atiar les rivalitats interètniques. Amb l’abolició de l’apartheid (1991), el desmantellament dels bantustans i la refundació de Sud-àfrica com a estat democràtic i multiracial, el nacionalista zulú Inkatha Freedom Party (IFP) liderat per Mangoshuthu Buthelezi se situà com a força majoritària a la província de KwaZulu/Natal. L’IFP, federalista, xocà amb el nou govern sud-africà sorgit de les eleccions generals del 1994 i dominat per l’ANC, partidari d’un estat unitari. La tensió entre ambdues posicions ha donat lloc a un conflicte crònic que sovint esclata en enfrontaments violents.
f
m
Etnologia