Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social. Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud; no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics. D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos.
L'abella de prat (gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment; l'abella fustera (gènere Megachile) construeix el niu dintre troncs vells, i hi diposita aliments i ous embolcallats amb retalls de fulles; l'abella constructora (Chalicodoma muraria) construeix el niu a base de saliva, fang i sorra; l’espècie Osmia rufa aprofita cavitats preexistents i les compartimenta amb un ciment que ella mateixa fabrica; algunes espècies del gènere Anthidium utilitzen, per a la fabricació de llur niu, una mena de llana obtinguda a partir de fibres vegetals. Certes espècies solitàries viuen a despeses d’altres abelles. La Nomeda, per exemple, diposita els ous dins el nius de l’abella de prat, i n'esdevé paràsita.