ascomicets imperfectes

m
pl
Micologia

Grup de fongs que inclou un gran nombre d’ascomicets que han perdut la capacitat de produir fructificacions ‘perfectes‘, és a dir, ascs.

Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives. Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia (antracnosi, oídium, etc). Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets.