Rep els noms, també, d'escola militar; si és per a oficials de la marina de guerra, d'escola o acadèmia naval militar; si és per a oficials de l’aviació militar, d'escola o acadèmia aeronàutica militar. Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI. Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als col.legis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya (Ritterakademien). Aquesta és la denominació que adoptaren les primeres escoles militars pròpiament dites, com la de París, fundada per Enric IV, i la de Brussel.les, fundada al segle XVII per a la formació dels oficials dels exèrcits dels Habsburg d’Espanya. L’any 1741, a Anglaterra, fou fundada la Royal Military Academy de Woolwich (Londres), on es formaren els oficials d’artilleria i d’enginyers de l’exèrcit britànic fins el 1947, que es fusionà amb la Royal Military Academy de Sandhurst (Berkshire), creada el 1802 a High Wycombe (Buckinghamshire) —on estigué fins el 1812— per a la formació dels oficials d’infanteria i cavalleria; aquesta nova acadèmia militar de Sandhurst fou traslladada el mateix 1947 a Camberley (Surrey). Als EUA, el 1802, fou creada a West Point (Nova York) la United States Military Academy i, el 1845, a Annapolis (Maryland), la United States Naval Academy. A França, el 1803, Napoleó establí a Fontainebleau una acadèmia militar, traslladada el 1808 a Saint-Cyr, prop de Versalles; després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou objecte de diversos trasllats i modificacions, fou instal.lada el 1946 a Coëtquidan (Bretanya). A Rússia, el 1918, fou creada per l’exèrcit roig l’Acadèmia d’Estat Major, que el 1929 esdevingué Acadèmia Militar de l’Exèrcit Roig, anomenada des del 1925 Acadèmia Militar Frunze (Moscou).
A l’exèrcit espanyol, el primer intent de formació conjunta de tots els oficials de totes les armes s’endegà amb la creació a Toledo, el 1882, de l’Academia General Militar. Tancada el 1893, fou restablerta el 1927 a Saragossa, i suprimida durant la Segona República. Fou reoberta el 1942, i d’aleshores fins el 1985 s’han format en aquesta institució 11.500 oficials de totes les armes. En una segona fase de formació els cadets romanen dos anys a les acadèmies especials que radiquen en diverses ciutats castellanes (la d’infanteria a Toledo, la de cavalleria a Valladolid, la d’artilleria a Segòvia, la d’enginyers a Burgos, la d’intendència a Ávila); a més, hi ha l’Escuela Naval Militar, de Marín (Galícia) —a San Fernando (Cadis) fins el 1943— i l’Academia del Aire, de San Javier (Múrcia). Darrerament també reben el nom d’acadèmies els centres de formació de sotsoficials. Així, el 1974 fou establerta a Talarn (Pallars Jussà) l’Academia General Básica de Suboficiales, d’on surten els sergents de totes les armes i cossos, àdhuc els especialistes, de l’exèrcit. Entre els precedents d’aquestes darreres hi ha l'Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, per a enginyers militars, creada pocs anys després del 1714; l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, traslladada a Palma el 1811 (Acadèmia Militar de Mallorca, anomenada l’any següent Colegio Militar Nacional) i, després de la Guerra del Francès (1814), traslladada a Gandia.