En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX (Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc.) l’han emprat damunt les vocals tancades. En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò,seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona.
m
Gramàtica