Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes (intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc), endògenes (cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc) per retenció (insuficiència renal, aguda o crònica) i per reabsorció (ureterosigmoïdostomia). Si es dóna per pèrdua de bases (bicarbonats) pot ésser digestiva (diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim) o renal (acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV). L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca debilitat, malestar general, mal de cap, nàusees, vòmits i mal de panxa, respiració ràpida i profunda típica (respiració de Kussmaul), enrogiment cutani, obnubilació progressiva i, finalment, coma.
f
Patologia humana