Enfront del verbalisme i de l’ensenyament intuïtiu, fonamentats en la receptivitat de l’infant, l’activitat és necessària per a l’adquisició d’hàbits, d’actituds i de coneixements. A través de la participació activa (experimentació, manipulació, observació, tempteig, reflexió i anàlisi lògica) l’infant pot arribar a interioritzar adequadament la realitat. L’activitat dóna lloc a un sistema d’operacions (adjuntar, destriar, comparar, valorar, classificar, sintetitzar, judicar, etc) que permeten d’establir tota mena de relacions i d’obtenir nocions dinàmiques. L’activitat (sensorial, motora, intel.lectual, afectiva, social, etc) és estesa a tota la vida de l’infant i a totes les matèries escolars, i no solament un simple augment del moviment físic o la introducció d’unes matèries (treballs manuals, etc). L’activitat pretén d’orientar els infants vers la cooperació, vers la consideració i el contrast de possibilitats i d’opinions; pretén de fomentar el sentit de comunitat i de compromís personal.
f
Educació
Psicologia