Els perjudicis que originen vénen com a conseqüència de la competència amb les plantes conreades en la utilització de l’aigua, dels elements nutritius i de l’espai total; també del fet de contenir a vegades substàncies tòxiques i que poden servir d’hoste intermediari a paràsits de les plantes conreades. La dificultat de l’eliminació de les plantes adventícies és conseqüència de llur perfecta adaptació al medi. Els mitjans de lluita que hom empra poden ésser classificats en directes i indirectes. Els primers tracten d’impedir-ne l’aparició a base d’emprar llavors seleccionades i fertilitzants (fems) sense elements que en facilitin la propagació, fórmules d’alternança no favorables a llur desenvolupament, plantes d’escarda, guaret, etc. Entre els indirectes, cal esmentar les modificacions del sòl (drenatge), l’eixugament en els arrossars, etc. Hom pot recórrer també a procediments mecànics (entrecavar) o químics (basats en la utilització de composts fitotòxics d’acció selectiva o total, anomenats desherbants).
f
pl
Agronomia